reial

التعريفات والمعاني

== Ancien français == === Adjectif === reial \Prononciation ?\ masculin ou masculin et féminin identiques Variante de roial == Ancien occitan == === Étymologie === Du latin regalis. === Adjectif === reial masculin Royal, royaliste. ==== Variantes ==== === Nom commun === reial masculin Royauté. Cri de guerre. (Numismatique) Sorte de monnaie (réal ?). ==== Variantes ==== === Références === François Raynouard, Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l’Europe latine, chez Silvestre, Paris, 1836-1844 → Consulter en ligne : Tome 1 (Grammaire et textes) — Tome 2 (A-C) — Tome 3 (D-K) — Tome 4 (L-P) — Tome 5 (Q-Z) — Tome 6 (Appendice et vocabulaire) == Catalan == === Étymologie === Du latin regalis. === Adjectif === reial [Prononciation ?] masculin et féminin identiques Royal. Els jurats aprofiten l’avinentesa per recordar al reprensentant reial que el fet d’aver estat requerida Na Vilaragut a comparéixer davant un tribunal de Barcelona, pot haver procedit de «l’opinió que alcuns de Barchinona a vegades han somiada, temptan fer de Barchinona comuna pàtria, la qual cosa si e quant assajada fo, los tornà hom el queix, e, sens tota dificultat, se n’obtenia revocació». — (Antoni Ferrando Francés, Consciència idiomàtica i nacional dels valencians, Universitat de València, Valence, 1980, (citation interne extraite de l’archive municipale de Valence)) La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter) ==== Dérivés ==== reialment === Nom commun === reial [Prononciation ?] masculin (Numismatique) Réal. === Prononciation === Barcelone (Espagne) : écouter « reial [Prononciation ?] » == Occitan == === Étymologie === Du latin regalis. === Nom commun === reial [reˈjal] (graphie normalisée) masculin (Numismatique) Réal. ==== Variantes dialectales ==== reiau (limousin, provençal) === Adjectif === reial [reˈjal] (graphie normalisée) Royal. ==== Variantes dialectales ==== reiau (limousin, provençal) ==== Dérivés ==== reialament === Prononciation === occitan moyen, languedocien : [reˈjal] niçois, languedocien : [ʁeˈjal] === Références === (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → ieo12.org, mertyl.free.fr (PDF) Loís Alibèrt, Dictionnaire occitan-français selon les parlers languedociens, Institut d’Estudis Occitans, 1997, ISBN 2-85910-069-5 Georges Castellana, Dictionnaire niçois-français, Serre, Nice, 1952