reial
التعريفات والمعاني
== Ancien français ==
=== Adjectif ===
reial \Prononciation ?\ masculin ou masculin et féminin identiques
Variante de roial
== Ancien occitan ==
=== Étymologie ===
Du latin regalis.
=== Adjectif ===
reial masculin
Royal, royaliste.
==== Variantes ====
=== Nom commun ===
reial masculin
Royauté.
Cri de guerre.
(Numismatique) Sorte de monnaie (réal ?).
==== Variantes ====
=== Références ===
François Raynouard, Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l’Europe latine, chez Silvestre, Paris, 1836-1844 → Consulter en ligne : Tome 1 (Grammaire et textes) — Tome 2 (A-C) — Tome 3 (D-K) — Tome 4 (L-P) — Tome 5 (Q-Z) — Tome 6 (Appendice et vocabulaire)
== Catalan ==
=== Étymologie ===
Du latin regalis.
=== Adjectif ===
reial [Prononciation ?] masculin et féminin identiques
Royal.
Els jurats aprofiten l’avinentesa per recordar al reprensentant reial que el fet d’aver estat requerida Na Vilaragut a comparéixer davant un tribunal de Barcelona, pot haver procedit de «l’opinió que alcuns de Barchinona a vegades han somiada, temptan fer de Barchinona comuna pàtria, la qual cosa si e quant assajada fo, los tornà hom el queix, e, sens tota dificultat, se n’obtenia revocació». — (Antoni Ferrando Francés, Consciència idiomàtica i nacional dels valencians, Universitat de València, Valence, 1980, (citation interne extraite de l’archive municipale de Valence))
La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
==== Dérivés ====
reialment
=== Nom commun ===
reial [Prononciation ?] masculin
(Numismatique) Réal.
=== Prononciation ===
Barcelone (Espagne) : écouter « reial [Prononciation ?] »
== Occitan ==
=== Étymologie ===
Du latin regalis.
=== Nom commun ===
reial [reˈjal] (graphie normalisée) masculin
(Numismatique) Réal.
==== Variantes dialectales ====
reiau (limousin, provençal)
=== Adjectif ===
reial [reˈjal] (graphie normalisée)
Royal.
==== Variantes dialectales ====
reiau (limousin, provençal)
==== Dérivés ====
reialament
=== Prononciation ===
occitan moyen, languedocien : [reˈjal]
niçois, languedocien : [ʁeˈjal]
=== Références ===
(oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → ieo12.org, mertyl.free.fr (PDF)
Loís Alibèrt, Dictionnaire occitan-français selon les parlers languedociens, Institut d’Estudis Occitans, 1997, ISBN 2-85910-069-5
Georges Castellana, Dictionnaire niçois-français, Serre, Nice, 1952