passejada
التعريفات والمعاني
== Occitan ==
=== Étymologie ===
Déverbal de passejar
=== Nom commun ===
passejada \pa.se.ˈd͡ʒa.ðo̯\ féminin (graphie normalisée)
Promenade.
M’explica puèi que finís a cinc oras e que de costuma, aprés, va se faire una passejada sus la Canabiera. Ten, just coma ieu ! — (Florian Vernet, Ont'a passat ma planeta?, 1995 [1])
Elle m’explique ensuite qu’elle finit à cinq heures et que d’habitude, après, elle va faire une promenade sur la Cannebière. Tiens, juste comme moi !
Romanilha se calèt mas, a la sortida, demandèt à l'escolan :" Consí t'apèlas ?-Frederic Mistral, de Malhana.A la passejada, lo long del barri, caminaràs prèp de ieu. " — (Jean Boudou, La Santa Estela del Centenari, 1960 [1])
Roumanille se tut mais, à la sortie, il demanda à l'écolier :" Comment tu t'appeles ?-Frédéric Mistral, de Maillane.À la promenade, le long du rampart, tu marcheras près de moi.
La guèrra de Gàllia n’èra estada qu’una passejada sens glòria, dins de forèstes salvatjas, qualques batèstas menudas contra d’òmes del pitre nus. — (Jean Boudou, Lo libre dels grands jorns, 1964 [1])
La guerre des Gaulles n’avait été qu’une promenade sans gloire, dans des forêts sauvages, quelques petites batailles contre des hommes à la poitrine nue.
Promenoir.
=== Références ===
Congrès permanent de la lenga occitana, 20 dictionnaires occitans en ligne, XIX - XX s → consulter cet ouvrage
(oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → ieo12.org, mertyl.free.fr (PDF)
Christian Laux, Dictionnaire occitan-français (Laux), Institut d’Estudis Occitans, 2001 → consulter en ligne
Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2
[1] Bras, M. & Vergez-Couret, M., Universitat de Tolosa Joan Jaurés, Basa Textuala per la lenga d'Òc, XIX - XXI s → consulter cet ouvrage