salvatge

التعريفات والمعاني

== Catalan == === Étymologie === (1271) [1]. Du latin sĭlvatĭcus [1] (« sylvestre, sauvage »). === Adjectif === salvatge [selˈbad͡ʒə], [salˈvad͡ʒe] masculin et féminin identiques Sauvage. Jo, com absentdel món vivint,aquell jaquintacohortat,d’ell apartatdant-hi del peu,vell jubileumort civilment,ja per la gentdesconegut,per tots tengutcom hom salvatge — (Jaume Roig, Espill, préface, 2ème partie) La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter) ==== Variantes ==== salvatgí ==== Synonymes ==== bord (Agriculture) Agrest ==== Dérivés ==== === Prononciation === catalan central, roussillonnais : [səlˈbad͡ʒə] valencien : [salˈvad͡ʒe] baléare : [səlˈvad͡ʒə] catalan nord-occidental : [salˈbad͡ʒe] valencien central : [salˈbat͡ʃe] Espagne (Manresa) : écouter « salvatge [Prononciation ?] » === Références === [1] : Gran Diccionari de la llengua catalana, 1999 → consulter cet ouvrage == Occitan == === Étymologie === Du latin silvaticus (« sylvestre, sauvage »). === Adjectif === salvatge \sal.ˈβa.d͡ʒe\ (graphie normalisée) Sauvage. una auca salvatja — (Andrieu Lagarda, Les Secrèts de las Bèstias, page 289, 2014. ISBN 978-2-916718-53-8.) une oie sauvage ==== Dérivés ==== ==== Synonymes ==== salvatgenc fèr === Nom commun === salvatge \sal.ˈβa.d͡ʒe\ masculin (graphie normalisée) (pour une femme, on dit : salvatja) Sauvage (homme). === Références === Congrès permanent de la lenga occitana, 20 dictionnaires occitans en ligne, XIX - XX s → consulter cet ouvrage (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → ieo12.org, mertyl.free.fr (PDF) Christian Laux, Dictionnaire occitan-français (Laux), Institut d’Estudis Occitans, 2001 → consulter en ligne Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2