deessa
التعريفات والمعاني
== Catalan ==
=== Étymologie ===
Dérivé de déu (« dieu »), avec le suffixe -essa.
=== Nom commun ===
deessa \dəˈɛ.sə\ féminin (pour une entité masculine, on dit : déu)
(Religion) Déesse.
Exemple d’utilisation manquant. (Ajouter)
=== Prononciation ===
baléare : [dəˈə.sə], [dəˈɛ.sə]
catalan central : [dəˈɛ.sə]
catalan occidental : [deˈe.sa]
Barcelone (Espagne) : écouter « deessa [Prononciation ?] »
=== Anagrammes ===
adeses
adesés
=== Références ===
« deessa » dans Antoni Maria Alcover et Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear, 1962
« deessa » dans le Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans
« deessa » dans le Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua
« deessa » dans le Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana
== Occitan ==
=== Étymologie ===
Dérivé de dieu, avec le suffixe -essa.
=== Nom commun ===
deessa \deˈe.so̯\ féminin (pour une entité masculine, on dit : dieu)
(Religion) Déesse.
Exemple d’utilisation manquant. (Ajouter)
==== Synonymes ====
divessa
=== Références ===
Congrès permanent de la lenga occitana, 20 dictionnaires occitans en ligne, XIX - XX s → consulter cet ouvrage
(oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → ieo12.org, mertyl.free.fr (PDF)
Christian Laux, Dictionnaire occitan-français (Laux), Institut d’Estudis Occitans, 2001 → consulter en ligne
Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2