darrer
التعريفات والمعاني
== Catalan ==
=== Etymology ===
Probably from an original *darrerer, from Vulgar Latin *deretrārius. By surface analysis, darrere + -er.
=== Pronunciation ===
IPA(key): (Northern) [dəˈre̞]
IPA(key): (Balearic, Central) [dəˈre]
IPA(key): (Valencia) [daˈreɾ]
IPA(key): (Northwestern) [daˈre]
=== Adjective ===
darrer (feminine darrera, masculine plural darrers, feminine plural darreres)
last (most recent)
last (final)
Synonym: últim
el darrer dia de vacances ― the last day of holidays
==== Derived terms ====
darrerament
darreria
==== Related terms ====
darrere
=== References ===
=== Further reading ===
“darrer”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
“darrer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2026
“darrer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
== Champenois ==
=== Alternative forms ===
(Rémois) dri
(Langrois) doré
=== Etymology ===
Inherited from Vulgar Latin *deretrārius.
=== Pronunciation ===
IPA(key): /da.re/
=== Adjective ===
darrer m (feminine darrère, plural darrers)
(Troyen, Langrois) last
=== References ===
Daunay, Jean (1998), Parlers de Champagne : Pour un classement thématique du vocabulaire des anciens parlers de Champagne (Aube - Marne - Haute-Marne)[1] (in French), Rumilly-lés-Vaudes
Baudoin, Alphonse (1885), Glossaire de la forêt de Clairvaux[2] (in French), Troyes