darrer

التعريفات والمعاني

== Catalan == === Etymology === Probably from an original *darrerer, from Vulgar Latin *deretrārius. By surface analysis, darrere +‎ -er. === Pronunciation === IPA(key): (Northern) [dəˈre̞] IPA(key): (Balearic, Central) [dəˈre] IPA(key): (Valencia) [daˈreɾ] IPA(key): (Northwestern) [daˈre] === Adjective === darrer (feminine darrera, masculine plural darrers, feminine plural darreres) last (most recent) last (final) Synonym: últim el darrer dia de vacances ― the last day of holidays ==== Derived terms ==== darrerament darreria ==== Related terms ==== darrere === References === === Further reading === “darrer”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007 “darrer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2026 “darrer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua. == Champenois == === Alternative forms === (Rémois) dri (Langrois) doré === Etymology === Inherited from Vulgar Latin *deretrārius. === Pronunciation === IPA(key): /da.re/ === Adjective === darrer m (feminine darrère, plural darrers) (Troyen, Langrois) last === References === Daunay, Jean (1998), Parlers de Champagne : Pour un classement thématique du vocabulaire des anciens parlers de Champagne (Aube - Marne - Haute-Marne)‎[1] (in French), Rumilly-lés-Vaudes Baudoin, Alphonse (1885), Glossaire de la forêt de Clairvaux‎[2] (in French), Troyes