unitari

== Catalan == === Adjectif === unitari \Prononciation ?\ masculin Unitaire, unifié. La nova premsa s’erigí en portaveu del republicanisme unitari a la comarca, i els seus dirigents, en organitzadors del primer acte públic del republicanisme local des del Sexenni. — (Ramon Puig Puigcerver, Els corcs de la restauració, Vinaròs 1876-1923, page 143. Publicacions de la Universitat Jaume I, collection « Humanitats » no 17, 2005.) La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter) Ferm defensor de la candidatura unitària al Senat de l’Entesa dels Catalans, donant protagonisme a independents de prestigi de l’Assemblea de Catalunya, fou elegit diputat a les Corts constituents de 1977. — (María Teresa Martínez de Sas, Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans, entrée « Gutiérrez i Díaz, Antoni », page 715. Edicions Universitat de Barcelone / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.) La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter) La gestió per costos implica, com hem vist, conèixer els costos unitaris dels serveis per a prendre les decisions de gestió. — (ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció), Revista de Comptabilitat i Direcció no 11, page 89, année 2010.) La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter) L’ANC i Òmnium Cultural han anunciat les primeres accions unitàries per a respondre a la sentència del Tribunal Suprem espanyol. — (Redacció VilaWeb, « Marxes per la Llibertat: Guia de les mobilitzacions de l’ANC i Òmnium ». Vilaweb.vat, 8 octobre 2019.) La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter) === Prononciation === Barcelone (Espagne) : écouter « unitari [Prononciation ?] » == Italien == === Forme d’adjectif === unitari \u.ni.ˈta.ri\ masculin Pluriel de unitario. === Forme de nom commun === unitari \u.ni.ˈta.ri\ masculin Pluriel de unitario. === Anagrammes === → Modifier la liste d’anagrammes == Occitan == === Étymologie === Du latin unitas (« unit ») + suffixe \-aɾi\. === Adjectif === unitari \y.ni.ˈta.ɾi\ (graphie normalisée) Unitaire. === Références === Congrès permanent de la lenga occitana, 20 dictionnaires occitans en ligne, XIX - XX s → consulter cet ouvrage (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → ieo12.org, mertyl.free.fr (PDF) Christian Laux, Dictionnaire occitan-français (Laux), Institut d’Estudis Occitans, 2001 → consulter en ligne Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2