mestressa

التعريفات والمعاني

== Catalan == === Étymologie === Dérivé de mestre (« maitre »), avec le suffixe -essa. === Nom commun === mestressa \məsˈtɾɛ.sə\ féminin (pour un homme, on dit : mestre) Maitresse. Exemple d’utilisation manquant. (Ajouter) === Prononciation === catalan central : [məsˈtɾɛ.sə] catalan occidental : [mesˈtɾe.sa] Lérida, Fraga : [mesˈtɾe.sɛ] baléare : [məsˈtɾə.sə], [məsˈtɾɛ.səə] roussillonnais : [məsˈtɾe.sə] === Anagrammes === restàssem tramesses tresàssem === Références === « mestressa » dans Antoni Maria Alcover et Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear, 1962 « mestressa » dans le Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans « mestressa » dans le Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua « mestressa » dans le Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana == Occitan == === Étymologie === (Date à préciser) Dérivé de mèstre (« maitre »), avec le suffixe -essa. === Nom commun === mestressa \mesˈtɾeso̞\ féminin (graphie normalisée) Maitresse (d’amour), amante. === Prononciation === languedocien : [mesˈtɾeso] provençal : [mesˈtʁeso] France (Béarn) : écouter « mestressa [Prononciation ?] » === Références === Congrès permanent de la lenga occitana, 20 dictionnaires occitans en ligne, XIX - XX s → consulter cet ouvrage (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → ieo12.org, mertyl.free.fr (PDF) Christian Laux, Dictionnaire occitan-français (Laux), Institut d’Estudis Occitans, 2001 → consulter en ligne Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2