mestressa
التعريفات والمعاني
== Catalan ==
=== Étymologie ===
Dérivé de mestre (« maitre »), avec le suffixe -essa.
=== Nom commun ===
mestressa \məsˈtɾɛ.sə\ féminin (pour un homme, on dit : mestre)
Maitresse.
Exemple d’utilisation manquant. (Ajouter)
=== Prononciation ===
catalan central : [məsˈtɾɛ.sə]
catalan occidental : [mesˈtɾe.sa]
Lérida, Fraga : [mesˈtɾe.sɛ]
baléare : [məsˈtɾə.sə], [məsˈtɾɛ.səə]
roussillonnais : [məsˈtɾe.sə]
=== Anagrammes ===
restàssem
tramesses
tresàssem
=== Références ===
« mestressa » dans Antoni Maria Alcover et Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear, 1962
« mestressa » dans le Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans
« mestressa » dans le Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua
« mestressa » dans le Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana
== Occitan ==
=== Étymologie ===
(Date à préciser) Dérivé de mèstre (« maitre »), avec le suffixe -essa.
=== Nom commun ===
mestressa \mesˈtɾeso̞\ féminin (graphie normalisée)
Maitresse (d’amour), amante.
=== Prononciation ===
languedocien : [mesˈtɾeso]
provençal : [mesˈtʁeso]
France (Béarn) : écouter « mestressa [Prononciation ?] »
=== Références ===
Congrès permanent de la lenga occitana, 20 dictionnaires occitans en ligne, XIX - XX s → consulter cet ouvrage
(oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → ieo12.org, mertyl.free.fr (PDF)
Christian Laux, Dictionnaire occitan-français (Laux), Institut d’Estudis Occitans, 2001 → consulter en ligne
Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2