flagel·lar

== Catalan == === Etymology 1 === Borrowed from Latin flagellāre. First attested in the 13th century. ==== Pronunciation ==== IPA(key): (Central, Balearic) [flə.ʒəlˈla] IPA(key): (Valencia) [fla.d͡ʒelˈlaɾ] ==== Verb ==== flagel·lar (first-person singular present flagel·lo, first-person singular preterite flagel·lí, past participle flagel·lat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/ (transitive) to flog, to flagellate Synonym: assotar ===== Conjugation ===== ===== Related terms ===== === Etymology 2 === From flagel (“flagellum”) +‎ -ar. ==== Pronunciation ==== IPA(key): (Central) [flə.ʒəlˈlar] IPA(key): (Balearic) [flə.ʒəlˈla] IPA(key): (Valencia) [fla.d͡ʒelˈlaɾ] ==== Adjective ==== flagel·lar m or f (masculine and feminine plural flagel·lars) flagellate (resembling a whip) ===== Related terms ===== flagel·lat === References === === Further reading === “flagel·lar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007 “flagel·lar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua. “flagel·lar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.