apel·lar

== Catalan == === Etymology === Inherited from Old Catalan apellar, from Latin appellāre. The contemporary Latinised pronunciation (with geminate /ll/ rather than historic /ʎ/) is due to its use in predominantly legal contexts. === Pronunciation === IPA(key): (Central, Balearic) [ə.pəlˈla] IPA(key): (Valencia) [a.pelˈlaɾ] === Verb === apel·lar (first-person singular present apel·lo, first-person singular preterite apel·lí, past participle apel·lat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/ (intransitive) to appeal [with a ‘to’]; to call upon (intransitive, figurative) to resort [with a ‘to’] sense apel·lar a altres recursos ― without resorting to other means ==== Conjugation ==== ==== Derived terms ==== apel·lació apel·lable === Further reading === “apel·lar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007 “apel·lar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2026 “apel·lar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua. “apel·lar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.